Un món petit

«La roba de disseny europea es confecciona a la Xina; fem servir cotxes i ordinadors japonesos; fins i tot a Nàpols mengen hamburgueses en lloc de pizzes. En resum: el món s’ha encongit fins a esdevenir provincià.»

Umberto Eco al Diari Ara, 12 de desembre del 2010

I perdoneu que em faci pesat, però acabo amb la Brisca. Aquestes darreres setmanes, la gosseta està guanyant molt protagonisme a la meva vida.

Bon cap de setmana a tothom!

Amb tots vosaltres, la Brisca

Fa molts anys, quan tot just començava a conduir, vaig tenir un accident de cotxe. Vaig caure daltabaix d’un pont en un revolt maleït que hi havia a la sortida de Tremp. Vaig proclamar aleshores amb contundència i fermesa que mai més tornaria a conduir. Dos mesos després, vaig anar a buscar el cotxe al taller i el vaig conduir fins a Barcelona.

Recordo un dia de Setmana Santa, sopant a Ca l’Estevet amb Jorge Martínez Reverte. Ell parlava de les meravelles d’un artefacte per escriure anomenat ordinador. Jo n’era escèptic. Fins i tot vaig proclamar amb contundència i fermesa que jo mai faria servir un ordinador.

Dos mesos després, ja tenia a casa aquell estimat Armstrad i ja mai he pogut prescindir de l’ordinador.

Recordeu vosaltres un dia, dos mesos enrere, en que vaig proclamar amb contundència i fermesa que mai més tornaria a tenir gos?

Bé, doncs…

És gossa i es diu Brisca.

Dos mesos. Exactament dos mesos. Quan em sentiu proclamar amb contundència i fermesa que mai més faré alguna cosa, em sembla que us podeu permetre exercir de profetes.